Com tots sabem la nostra societat es troba en constant canvi, i
moltes vegades aquets canvis es produeixen de manera ràpida i quasi sense que
ens adonem. Aquest, és el cas de les noves tecnologies, que han aconseguit
introduir-se en el dia a dia de les nostres vides.
Per tant, s’ha de tenir en compte que igual que el temps va
canviant, els alumnes que ens trobem a dins les aules també ho hauran fet.
Avui dia, els infants neixen i creixen envoltats de les noves
tecnologies , les tenen al seu abast i les poden experimentar i explorar. És per
això, que saben conviure i viure amb elles. El llibre, anomena a quests infants,
natius digitals.
És tanta aquesta proximitat de les tecnologies en la vida
quotidiana dels infants i joves, que (com molt bé diu el llibre) són capaços de
fer més d’una cosa al mateix temps quan es tracta de les TIC. Per aquest motiu,
es cansen molt ràpidament i s’avorreixen amb tot allò que es produeix de manera
lenta, per açò, prefereixen lo ràpid.
Pel que fa a això, és molt cert que el fet d’esperar és
un aspecte que no acompanya als infants i sobretot als joves d’avui dia, en
moltes ocasions em passa a mi mateixa. Com a futurs mestres, ens han ensenyat a
seguir la pedagogia d’una educació lenta, on els infants han de gaudir i
aprendre amb el procés d’explorar.
El moviment de la web 2.0, permet a la societat l’intercanvi d’informació,
compartir, socialitzar-se, etc. i tot això a través d’una sèrie de programes gratuïts
que trobem a la xarxa.
A partir la web 2.0 sorgeix l’educació 2.0.
Degut a la transformacions que s’està desenvolupant en els alumnes
i en la societat en general, l’educació 2.0 s’adapta a aquests.
Considero que és important introduir-lo dins les escoles, ja que,
abans les respostes o allò que explicava un adult de referència per l’infant
era cert i inqüestionable, allò que deia el professor suposava la única
veritat. En aquests moments però, els infants i els joves tenen la necessitat
de demostrar que allò que es diu és cert i aquests disposen dels recursos per
fer-ho.
Per tant, s’està deixant de banda aquells alumnes que aprenien per
assimilació a allò que se’ls deia, per passar als alumnes que són capaços de
construir el seu propi coneixement. El mateix passa amb els professors, aquest
ja no és un únic transmissor de coneixements, sinó que ara, un dels seus papers
principals és ser un guia, que acompanya i ofereix a l’infant les eines
necessàries, amb material variat perquè aquest, vagi formant el seu propi
procés d’aprenentatge i construeixi el seu coneixement de manera col·laborativa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada