SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ, TECNOLOGIES DIGITALS I EDUCACIÓ

Com ja sabem, l’entorn social, econòmic i cultural ha canviat en els darrers 20 anys, i la tecnologia te molta responsabilitat en aquest canvi. Hem passat de un model de societat industrial a una societat de la informació.

Certes tecnologies tenen tant impacte sociocultural que condicionen el futur desenvolupament de la societat en la que es troben. A més, les tecnologies han provocat  l’acceleració de la globalització, ja que permeten que la informació viatgi d’un lloc a un altra en qüestió de segons.

S’identifiquen quatre grans discursos:

•          El discurs mercantilista, es centra en els principis neoliberals de manera que les regles del mercat són les que principalment han de guiar i regular el creixement i desenvolupament de la societat de la informació.
•        El discurs crític – polític, defensen que les tecnologies digitals han d’estar al servei del desenvolupament social i humà, i no controlats per les grans corporacions industrials del món capitalista.
•           El discurs tecnocentrista, manté que les tecnologies digitals en general i Internet en particular, són l’eix d’un procés de revolució de la civilització humana i de la tecnologia.  Per tant, representa el canvi social i cultural.
•       El discurs apocalíptic, en el que les tecnologies de la informació i la comunicació representen el fi dels ideals i valors de la modernitat i del model il·lustrat de la societat.

Els afectes socials i culturals de les tecnologies de la societat i la informació, ens deixen amb una cara amable i un altra amarga pel que fa a questes.

La cara amable de les tecnologies digitals:

•  Permeten i faciliten una major comunicació entre les persones, independentment de la seva situació geogràfica.
•   Faciliten la interacció entre persones mitjançant: fonts orals, escrites o audiovisuals.
•       Permeten l’accés a gran quantitat d’informació.
•       Milloren l’eficàcia i la qualitat dels serveis.
•       Possibiliten noves formes d’activitat productiva (àmbit laboral)

La cara amarga de les tecnologies digitals:

• -          Obstaculitzen el progrés cap a un model social més democràtic i d’equilibri en la distribució de la riquesa material.
• -          Suposa una amenaça per l’espècie humana i la destrucció mediambiental.
• -          L’exposició desmesurada dels artefactes tecnològics pot provocar; la perdua del sentit i significat de l’existència d’identitat cultural.

Tot això, ha provocat, que en moltes ocasions no es dóna temps a adaptar-se al nous canvis degut a l’acceleració d’aquests, i a una mala utilització de les tecnologies, ja que molts cops no es sap tractar adequadament.

En primer lloc s’ha de destacar, la forta dependència que te la societat de les màquines digitals. I en segon lloc cal destacar, com el desenvolupament tecnològic afecta a tots els membres de la societat però no de la mateixa forma, de manera que, l’accés a les tecnologies es troba a l’abast d’aquelles persones que disposen de recursos materials adients i amb les habilitats adequades per comprar-les i emprar-les. La qual cosa provoca un augment de les distàncies socials i culturals.

Cal destacar, que l’ús de les tecnologies digitals té com a conseqüència la perdua de la privacitat, per tant, estan invadint la llibertat dels ciutadans.

Els problemes educatius generats per la omnipresència tecnològica:

• -          Els canvis s’estan produint de manera molt ràpida i això afecta en la posterior adaptació. Formen part de les nostres vides quotidianes.
• -          És necessari el reciclatge, la readaptació a les demandes imposades per les noves tecnologies, que obliga als adults, a realitzar un esforç formatiu destinar a adquirir les competències instrumentals, cognitives i actitudinals derivat de l’ús d’aquestes.
• -          És necessària també, l’alfabetització tecnològica perquè ens permeti accedir i conduir-te a través de la cultura i tecnologia digital.
• -          Un problema té a veure amb la quantitat d’informació que rebem i que no sabem transformar en coneixements.

Com a conseqüència d’això, un dels reptes educatius, consisteix a qualificar als subjectes com a usuaris intel·ligents de la informació, que els permeti distingir lo rellevant d’allò que no ho és.

Els reptes de l’educació davant les noves tecnologies digitals

Apareix una urgent necessitat de planificar i posar en pràctica programes i accions formatives destinades a facilitar l’accés al coneixement i a les noves tecnologies a diferents sectors de la nostra societat (als infants, joves, professionals, directius...). Sense recursos humans qualificats en l’ús de les TIC, no podrà existir i avançar la societat de la informació.

Integrar les TIC a l’escola:

• - Recursos materials i infraestructures adequades, suficients i de qualitat.
• - Formació per part del professorat.
• -  Canvis en la metodologia.
•   Canvis en la distribució d’aula.

Nous rols del professorat i l’alumnat i de la metodologia:

• -          Emprar la tecnologia per fer recerca d’informació.
• -         L’alumne a de ser un subjecte actiu i protagonista del seu aprenentatge.   Lo important són els processos d’anàlisi i reflexió.
• -       L’escola, ha de formar als infants com a usuaris conscients i crítics de les noves tecnologies i de la cultura que entorn aquesta es produeix.
• -      El docent, ha de tutoritzar i guiar el procés d’aprenentatge de l’alumne, emprant una metodologia interactiva i cooperativa de treball.

La teleformació

L’increment quantitatiu de les necessitats formatives està reclamant la creació de noves xarxes i formes d’accés a l’ensenyança. La tecnologia en aquest cas, està ajudant en això, ja que avui en dia es poden cursar estudis a distància.

Revisar i replantejar la formació ocupacional a partir de les noves exigències sociolaborals impulsades  per les TIC:

-      Formar als treballadors en les TIC.

-  Millorar la qualitat dels processos formatius i d’aprenentatge de l’alumnat mitjançant l’ús de les tecnologies.

L’alfabetització tecnològica  per el desenvolupament social i comunitaris:

-       La meta bàsica de l’educació no formal seria potenciar l’accés i participació en les noves xarxes de comunicació d’aquells grups que es troben al marge de l’evoluació tecnològica.

L’educació és i seguirà sent, fonamentalment una activitat d’interacció humana internacional, i en conseqüència, és política, regulada en valors, idees i sentiments. Tota aquesta informació la podem tractar mitjançant els diversos recursos tecnològics.

Reflexió:

Desprès d’haver llegit l’article, penso que les reflexions i tot allò que ens explica Area en relació a les TIC és força raonable.

Mentre llegim les seves pàgines, ens fa reflexionar sobre molts aspectes de les nostres vides que es troben relacionades amb les tecnologies, i que, com que s’han convertit en hàbits i rutines no t’atures a pensar.

És cert que utilitzem l’internet (per exemple), sense tenir en compte quin ús n’esteim fent, quins són els llocs més fiables per obtenir informació, etc. I això, és molt important, ja que quan treballem com a mestre i tinguem fills/es a casa, haurem d’ensenyar-los i ajudar-los a fer un bon ús, adoptant una actitud crítica i responsable d’allò que es vol.

Pel que fa a l’educació, concretament a les escoles, podem observar com a poc a poc les TIC van formant part de la seva metodologia i programació de centre. Així hi tot, encara podem trobar algunes mancances, ja que sembla que tot just s’ha començat a utilitzar, quan fa anys que les tecnologies han entrat a les nostres vides.

Passa molts cops, que en les aules ens trobem amb mestres una mica reticents a l’hora de fer ús dels aparells tecnològics o d’utilitzar les TIC a les seves aules, com a eina d’ensenyament – aprenentatge. Ens hauríem de començar a plantejar la importància que això té en les nostres vides, i sobretot en la vida dels infants, ja que són ells qui demanen i tenen la necessitat d’estar en contacte amb les tecnologies digitals.

Tot això s’ha de fer, com molt bé s’explica a l’article, amb una adequada formació des professorat, amb uns recursos materials suficients i de qualitat... i sobretot, mostrar als infants a fer un bon ús i gaudir de les TIC

ELS RECURSOS TECNOLÒGICS A LA PRIMERA INFÀNCIA

Article: “El plaer d’emprar les TIC a l’aula d’infantil”

Aquest article, ens parla d’un tema el qual ja hem fet referència en publicacions anteriors. Es tracta, de la importància que tenen les tecnologies a dins la societat i de com es troben immerses en la vida dels infants, ja que aquests neixen i creixen envoltats de tecnologies. És per això, que l’escola té l’obligació d’integrar les TIC al seu centre, i en conseqüència, a les aules, per tal de donar resposta a aquest fet.

Avui dia, ja es pot veure un clar exemple d’això, a les escoles i sobretot a dins les aules, podem trobar ordinadors i altres aparells tecnològics. Aquests, es solen utilitzar com a element lúdics, per captar certs moments de la vida de l’aula (fotografies, vídeos), projectar certes coses, etc.

En aquest article però, ens diuen que així hi tot les TIC no estan completament integrades a dins les aules, perquè només s’utilitzen en moments puntuals i no com una eina més del procés d’ensenyament – aprenentatge.

És per això, que ens ofereixen una sèrie de punt a tenir en compte per introduir l’ús de les TIC a l’aula, com per exemple: organitzar l’aula de manera que hi hagi un espai (racó) destinat a l’ordinador, crear materials multimèdia per part del docent, tenir en compte aspecte de la metodologia com són els grups de treball, etc.

Personalment, penso que és important aplicar canvis en la metodologia i en les infraestructures del centre en relació a les TIC. És un tema que es troba molt arrelat en les nostres vides, però així hi tot, crec que hi ha d’haver un equilibri en el procés d’ensenyament – aprenentatge, un equilibri entre els aprenentatges amb les tecnologies i aquells aprenentatges vivencials, que requereixen de l’exploració, la investigació i l’experimentació de l’infant.

Article: “5 claus per una bona integració de TIC en els centres educatius”

Aquest article, ens ofereix cinc claus que són necessàries per poder integrar les TIC en els centres educatius com a part dels processos d’ensenyament – aprenentatge. Aquestes són:

•           Unes infraestructures i recursos materials suficients i de qualitat.
•           Manteniment i una equip de suport de centre.
•           Recursos didàctics que facilitin els aprenentatges dels estudiants.
•           Tota la comunitat educativa ha de participar, és a dir, hi ha d’haver un consens.
•           Formació per part del professorat tant individual com de centre.

Penso que són cinc requisits bàsics perquè un centre pugui aplicar les TIC en les aules i deixar que formi part del currículum com una àrea més. És important també, que tota la comunitat educativa, juntament amb les famílies s’hi trobi implicada. Perquè tot això sigui possible, és necessari que s’elabori un Pla TIC i que aquest, es trobi a dins el PEC, de manera que es doni un convenciment del consens i la organització que s’ha establert en torn de les TIC.